Miquel Gil té la veu i l’instint. Grata la terra amb un cantar profund i emocionant i, de fet, el seu cant amortitza el llegat de les músiques de tradició oral mediterrànies.
Amb el disc “Orgànic”,l’any 2001, va trencar sostres de vidre amb un reconeixement gairebé inèdit per un artista de l’escena folk. Hi formulava un treball que s’ha revelat com un filó artístic de dimensions colossals amb la combinació de poemes de poetes actuals —Ramon Guillem, Enric Casasses, Isidre Martínez, Anna Montero, Ramon Ramon, Teresa Pascual, Antoni Fornés, Joan Barceló— amb músiques elaborades a còpia de deconstruir l’arquitectura interna de la tradició musical valenciana —i la mediterrània, per extensió.
La idea essencial era fer servir utillatge antic —patrons rítmics, línies melòdiques, harmonies vocals, timbres instrumentals— amb finalitats modernes i el resultat no podia ser més enlluernador.
“20 anys d’Orgànic” es un espectacle dissenyat per a la celebració d’aquest treball que ha deixat empremta i ha esdevingut referencial per a les noves generacions.
Fitxa artística
Miquel Gil: guitarra i veu
Toni Porcar: guitarra clàssica
Eduard Navarro: multi instrumentació
Tóbal Rentero: multi instrumentació
José María Reillo: percussió
Gusmà Gil: baix elèctric
Nelo Alfonso: teclat i veus
